Aquesta època entranyable que s’acosta, que de moment encara es diu Nadal i no “festes d’hivern”, és idònia per al foment de les activitats surrealistes viscudes en família. M’expliquen que a Ullastrell, per exemple, els nens mantenen una tradició molt maca: com que es tracta d’un poble petit, mouen gatzara amb cassoles i altres percussions cas(s)olanes perquè Ses Majestats s’aturin a la vila i no hi passin de llarg. És probable que una cançó que canta el Miqui Giménez (que va actuar a Martorell quan es va inaugurar la reconversió d’un tram de l’antiga NII) es refereixi al susdit municipi del Vallès quan entona: “Els Reis els hem trobat a la riera, a la riera, / els reis els hem trobat / a la riera de Ca n’Amat”. Pobres reis! El que són capaços de sofrir per portar els regals a temps!
Pel que fa a casa meva, enguany hem encetat una tradició amb variants ben particulars. Com que ha començat a fer molt de fred, els tions baixen de la serra de les Torretes i s’acosten a les llars. Nosaltres en vam trobar un al balcó de casa –de fet, el va trobar la meva filla, que hi té la mà trencada– esperant que li obríssim la porta. Ara ja està una mica més refet gràcies a les galetes de xocolata amb què el peixem, les poques que respecta l’autora de la troballa –les galetes són un punt de fricció entre ella i el tió–. El cas és que el tronc màgic es troba tan bé a casa que fins i tot s’ha reproduït: ha infantat un petit tió de suro, amb cua de llana. Confiem que la criatura no sigui també un tió femella en edat reproductiva, perquè els pisos de 65 metres quadrats no donen per hostatjar gaire prole.
Quant a la tradició del Pare Noel, cada cop guanya més adeptes, gràcies a l’eficàcia de tots coneguda pel que fa al ràpid lliurament de regals: els rens corren més que els camells. Diumenge passat, en uns grans magatzems de regust britànic d’una ciutat molt vinculada al president de la Generalitat, hi vam constatar l’èxit del personatge. Hi havia un Pare Noel de llarga barba dins d’una casa formidable i la cua formada per fer-s’hi una foto gratuïta era de consideració.
Per acabar, imbuït d’esperit nadalenc, vull cedir gratis una idea per als més puristes, els que consideren que aquesta tradició del Pare Noel ens és aliena i que no hem de fer res per naturalitzar-la, ans per neutralitzar-la. Es tracta de fer-ne una síntesi amb la més nostrada del tió i abillar el tronc màgic amb un vestit vermell, botes i guants. D’aquesta manera, en estomacar-lo hom sentirà un cert alleujament, ja que de pas que es demana l’obtenció de regals s’alliçona l’invasor forà sobre els perills de l’aculturació. Sens dubte, aquesta modalitat de síntesi és preferible a l’altra possible, que consistiria a revestir un Pare Noel amb atributs de tió. Sobretot perquè corre la brama que sant Nicolau no és gaire comprensiu i que, quan rep les garrotades, no les entoma amb la mateixa bonhomia que el nostre tronc.
