Arxiu de l'autor: gonzalezcastro

El millor escriptor martorellenc, Josep Carol, m’envia una de les seves missives de cal·ligrafia impecable per explicar-me que fa mesos va rebre a la seva adreça electrònica (escritor@josecarol.org) un missatge d’un ciutadà radicat a la ciutat mexicana de Veracruz. Aquesta … Continua llegint →

Dissabte passat TV3 va contraatacar amb un Barça – At. de Madrid (22.00 h) en saber que el Foment de Martorell posava en escena un programa doble (21.30 h): Un barret de palla d’Itàlia i Besos, totes dues a càrrec … Continua llegint →

Aquest estiu passat vaig assistir en un complex d’oci de Mallorca a una jornada d’un curs d’espanyol per a estrangers, en el marc de les activitats de lleure. Com a alumne, és clar. Hi vaig anar impulsat per les ganes … Continua llegint →

Quan vaig veure entrar el Lázaro a casa meva amb un tornavís a la butxaca per arreglar-me una persiana gegantina, la del menjador, vaig pensar que Mestre Pons m’havia tornat a entabanar. Podia ser que aquell home d’aparença normal s’enfrontés … Continua llegint →

Si els savis de Grècia fossin vius avui dia i encara tinguessin esma de fers-se preguntes existencials, perquè no en tinguessin prou amb anar fent i mirar Telecinco, tot els seria molt més fàcil per trobar el seu jo íntim. … Continua llegint →

La televisió que va fer cèlebre el “Mama, Chicho me toca” s’ha sumat amb alegria al Manifiesto per la minorització i arraconament definitiu del català que promouen Fernando Savater, Vargas Llosa, José Antonio Marina et alii. Bravo! Sembla que, de … Continua llegint →

La meva afició podríem dir-ne fanàtica al mercat dels dissabtes data del moment en què vaig venir a viure a Martorell. Abans, a Bellvitge, no em cridava prou l’atenció. Potser perquè, entre d’altres coses, em venia a la memòria el … Continua llegint →

Som-hi, parpella. Som-hi, ull. Som-hi, peu esquerre. Som-hi, persiana. Som-hi, sol solet. Som-hi, arbres del davant de casa, i balcons amb parabòliques, i roba estesa. Som-hi, Els Pets. Som-hi, bon dia. Som-hi, Andreu. Som-hi, cafè vessat per terra, i galeta, … Continua llegint →

Escric aquestes línies abans que es jugui la mare de tots els partits, un Espanya–Alemanya en què el combinat estatal (m’agrada dir combinat, perquè sona a còctel) té més possibilitats que mai d’endur-se la victòria contra els teutons. Per la … Continua llegint →

Com va recordar el cantant Raimon abans del seu recital del 15 de juny, el castell de Montjuïc ha estat l’escenari fosc de repressions i afusellaments de catalans notables. Per cenyir-me als que va esmentar el de Xàtiva, l’afusellament dels … Continua llegint →