Arxiu de l'autor: gonzalezcastro

Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.

Quatre pinzellades sobre immigració

Fa un parell o tres d’anys estava passant la tarda amb dos amics a la Granja de Gavà, al carrer de Joaquín Costa de Barcelona, i tot d’una em vaig adonar que estava envoltat d’estrangers: pakistanesos, indis, filipins, marroquins, sud-americans… … Continua llegint →

Comentaris tancats a Quatre pinzellades sobre immigració

El meu amic Ken

Fa poc he rebut a l’adreça electrònica diversos missatges d’en Ken Palm. En Ken és un paio amb nom de xicot de la Barbie, encara que ell no en té la culpa, que s’ha adonat que tinc un lloc a … Continua llegint →

Comentaris tancats a El meu amic Ken

Els meus personatges martorellencs (II): Iván Sánchez Moreno

L’Iván el vaig conèixer en un lliurament de premis Vila de Martorell. Ell havia guanyat alguna categoria i jo una altra, no me’n recordo quines. Ens va presentar Mestre Pons i la primera impressió va ser negativa. Vaig interpretar la … Continua llegint →

Comentaris tancats a Els meus personatges martorellencs (II): Iván Sánchez Moreno

Els meus personatges martorellencs (I): Sadurní Pons

Ell no ho sabia fins ara, però jo li dic Mestre Pons mig en broma mig seriosament quan m’hi refereixo amb l’Iván Sánchez Moreno. Li ho dic pel paral·lelisme amb Mestre Fabra, que era com Francesc Pujols anomenava l’enginyer Fabra … Continua llegint →

Comentaris tancats a Els meus personatges martorellencs (I): Sadurní Pons

Els meus personatges martorellencs (I): Sadurní Pons

Ell no ho sabia fins ara, però jo li dic Mestre Pons mig en broma mig seriosament quan m’hi refereixo amb l’Iván Sánchez Moreno. Li ho dic pel paral·lelisme amb Mestre Fabra, que era com Francesc Pujols anomenava l’enginyer Fabra … Continua llegint →

Comentaris tancats a Els meus personatges martorellencs (I): Sadurní Pons

Els meus personatges martorellencs (I): Sadurní Pons

Ell no ho sabia fins ara, però jo li dic Mestre Pons mig en broma mig seriosament quan m’hi refereixo amb l’Iván Sánchez Moreno. Li ho dic pel paral·lelisme amb Mestre Fabra, que era com Francesc Pujols anomenava l’enginyer Fabra … Continua llegint →

Comentaris tancats a Els meus personatges martorellencs (I): Sadurní Pons

Apunts lingüístics sobre Mil cretins, de Quim Monzó

Qui encara trobi que el català és una llengua acomplexada i victimista, amb un sentiment d’inferioritat respecte del castellà que la força a resistir-se a qualsevol canvi, fins i tot els més justificats i raonables, hauria de llegir Mil cretins, … Continua llegint →

1 comentari

Appendix Gonzalezcastri

[Petit homenatge extemporani i gratuït a l’Appendix Probi.]   Al segle III de la nostra era, l’evolució (o descomposició) del llatí en diferents dialectes era un procés indeturable. Algú, en un apèndix anomenat de Probus, perquè es trobava a continuació … Continua llegint →

1 comentari

Roger de Gràcia, a la Gimcana de les Llengües de l’Hospitalet

El televisiu Roger de Gràcia, cara visible del programa de TV3 Caçadors de paraules, va fer ahir una xerrada al Centre Cultural Tecla Sala de l’Hospitalet en el marc de la celebració de la Gimcana de les Llengües de la … Continua llegint →

Comentaris tancats a Roger de Gràcia, a la Gimcana de les Llengües de l’Hospitalet

L’alquimista

Encara que no acostumo a ser escatològic quan escric, la frase que aviat citaré la prenc manllevada per reflexionar sobre l’escriptura, ja que és prou gràfica, d’un amable lector que em retreu que escric articles sense suc ni bruc sobre … Continua llegint →

1 comentari