Han llegit bé: no parlo de cotxes. Parlo del pla Renova, no Renove. Fa poc caminava cap a casa quan va cridar la meva atenció un anunci en què sortien un home i una dona. La dona feia broma amb ell mentre li treia els calçotets i ell també reia i semblava molt feliç que els hi traguessin –això ens passa als homes sovint. Els colors predominants al pòster, que contribuïen a transmetre una imatge de serenor, higiene i placidesa, eren el blau, el blanc i el verd. L’anunci era d’una marca que no havia sentit mai: Renova. Com que no en vaig llegir la lletra petita, vaig trigar molt a saber què era el que anunciaven. És allò que passa amb un tipus concret d’anuncis fallits: aquells que coneixes de cap a peus però que mai no saps què dimonis anuncien. Poc després em vaig assabentar que Renova i altres marques havien endegat una campanya agressiva per introduir al mercat el paper higiènic humit.
[@more@]
Les tovalloletes humides per netejar les cacones de nadons i bebès fa temps que existeixen, però a ningú no se li havia acudit eixamplar-ne el mercat i estendre’n el radi d’acció als adults. És una operació que ha suposat uns rèdits comercials enormes amb altres productes. Pensin en els bolquers per a adults, que fa anys i panys que existeixen. A la inversa, suggerir que els nens emprin determinats productes per a adults també pot ser beneficiós comercialment. Parlo de productes com el xampú Johnson’s, que fa uns anys es venia amb l’eslògan: “Tan suau que fins i tot un nen el podria fer servir”. El vessant més lamentable d’aquesta pràctica, la de treure al mercat productes falsament infantils, em porta imatges d’una de les meves últimes passejades de dissabte pel mercat. Estic parlant del tanga infantívol. La visió podríem dir dantesca d’aquestes calces disminuïdes a les perxes circulars de les botigues del mercat, on conviuen amb productes de llenceria, m’ha portat a capir una paradoxa que és signe dels temps: al món adult triomfa l’infantilisme en tant que els nens es veuen empesos a determinats paradigmes adults a marxes forçades. Dit d’una altra manera: dissortadament, tota Operación Triunfo genera una seqüela infantil del tipus Eurojúnior.
Amb tot, la universalització del paper higiènic humit em sembla inofensiva i com a mínim una conquesta equiparable a l’invent dels eslips, l’any 1939 als EUA (i després hi ha qui diu que els americans només ens han portat problemes). Això sí: recomano per als aprensius que no mirin la composició dels líquids que humitegen el paper, perquè la llista la componen uns quinze elements alguns dels quals ostenten noms tan torbadors com PPG-12-PEG-50 Lanolin (nom en anglès). Aquest arsenal de productes que impregnen el paper no eviten, amb tot, una certa coïssor a la zona en què l’apliquem. De manera que m’he arribat a preguntar si després d’aquest viatge al futur del paper higiènic no haurem de tornar al conegut fil·losilicat de magnesi hidratat. A les pólvores de talc de tota la vida, vaja.
El més important és que tots aquells que vulguin evitar les tan emprenyadores taques a la roba interior (popularment dites llepets, castellà palominos) ja compten amb una nova opció. Ja se sap: renovar-se o morir.
