Quan surtin aquestes línies, ja haurà acabat la seva estada a Martorell l’exposició itinerant que volta el Baix sota el títol “Els nostres arxius. La nostra memòria” i s’ha hostatjat al Memorial Vicenç Ros. Organitzada ensems per l’Ajuntament, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, el Departament de Cultura de la Generalitat i la Diputació de Barcelona, té dues parts: una de comuna a tots els pobles on s’estarà i una altra d’específica de la població. És en aquest material compost per plànols de Martorell on, al meu parer, raïa l’interès per al públic local.
Els plànols abastaven més o menys mig segle, des dels anys 80 del XIX fins als 30 del passat. Hi tenien cabuda projectes d’obra pública com clavegueres, rectificació de carrers, urbanitzacions (voreres i rasants) o el pont metàl·lic sobre l’Anoia (1925). En algun d’aquests documents s’apreciava com el torrent de Rosanes encara no desguassava a l’Anoia tapat, sinó a l’aire lliure.
Altres plànols corresponien a projectes de cases per a particulars com la torre Betlla o l’actual Museu Francesc Santacana. D’altres eren d’institucions recreatives com el Círcol o el Local-Café Sociedad Ateneo de Martorell, o seus socials com el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell, els plànols exposats del qual corresponien a una ampliació.
Els veïns de les Cases d’en Carreres hi podien trobar almenys dos documents força interessants. Un era el plànol de la benzinera de l’avinguda de Montserrat, que a l’any 1925 en què està datat el dibuix era a la carretera de Madrid. Cal dir que la construcció va sobreviure encara part d’aquesta primer dècada del mil·leni. Un altre de força interessant corresponia a l’Estació Servei, també a l’avinguda de Montserrat, davant de Cal Terrisser. Els terrenys de l’Estació Servei, on s’aturaven fins fa poc els autobusos de l’empresa Canals i que després van servir d’aparcament (pàrquing del Mingo), s’han convertir fa poc en un bloc de pisos. En el mateix plànol s’hi veia l’empresa Fuerza y Alumbrado, S. A., absorbida posteriorment per Fuerzas Hidroeléctricas del Segre. L’empresa se situava en els terrenys que avui dia ocupen el bloc de pisos del passatge de la Central Elèctrica.
Pel que fa als afores de la població, destacava el plànol del cementiri, amb data del 23 de febrer de 1893. Tot ell era catòlic tret d’un annex al qual s’accedia per una entrada pròpia i on es podia llegir “indiferentes”.
Si algú no ha pogut veure algun d’aquests documents, o d’altres d’interès semblant, no té més que apropar-se a l’Arxiu Municipal (carrer de Lloselles, 46) de dilluns a divendres, en horari de matí, de 9.30 a 14.30 h. El nombre de persones que s’hi apropi, especialistes que el tòpic ens fa veure amb dits polsegosos a banda, serà un bon termòmetre per mesurar l’èxit d’aquesta exposició que ja ha emprès el camí cap a Sant Boi.
