Encara que no t’agradi gaire la televisió

Encara que no t’agradi gaire la televisió i que trobis que veure-la d’habitud és una pèrdua de temps, tot i que després t’hi poses i t’adones que podries estar fent zàping pel laberint de canals fins a l’infinit i més enllà, perquè sempre fan quelcom interessant en alguna banda —ets humà i res del que és humà no t’és aliè—. Encara que tinguis aquella prevenció contra el mitjà o un prejudici o un judici negatiu basat en fets provats, o que pensis que el temps és finit i la televisió una mena de sac foradat per on s’escolen hores i més hores. Encara que creguis que tantes hores i hores abocades no paguen la pena, pots entendre què significa que TV3 no es pugui veure per la TDT al País Valencià: és la humiliació a què sotmet un partit polític a tot un poble, anant en contra del criteri universitari i de les resolucions judicials una i altra vegades favorables a la unitat de la llengua catalana, amb independència de quina sigui la seva denominació a cada territori on es parla. És la presa de pèl del govern Camps de donar la paraula que hi haurà correspondència entre les emissions de TV3 i Canal 9 i tot seguit posar pals a les rodes i fer anar el carro pel pedregar.

 

Per promoure una televisió sense fronteres en l’espai de comunicació del català, el basc i el gallec, Acció Cultural del País Valencià promou una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que faci complir el que estableix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries —aprovada el 1992 pel govern de Felipe González i ratificada per José María Aznar— de manera que es garanteixi la recepció directa de les emissions de ràdio i televisió autonòmiques a les comunitats que compareixen llengua. En poques paraules: en el cas del català, això vol dir que TV3 es pugui sintonitzar al País Valencià; en el del basc, que ETB es pugui veure a Navarra, i en el del gallec, que TVG es pugui veure a El Bierzo.

 

Aquesta ILP, que necessita aplegar en 9 mesos 500.000 signatures a tot l’Estat per tirar endavant, té a la comissió promotora personalitats rellevants del món de la política (Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Fèlix Pons), de la cultura (Carles Santos, Manuel Vicent), de la llengua (Salvador Giner, Pere Gimferrer), de l’art (Antoni Tàpies), de la religió (l’abat de Montserrat i l’abadessa de Vallbona de les monges), de l’associacionisme (Jordi Porta, Eliseu Climent) i de l’esport (Joan Laporta, Daniel Sánchez Llibre).

 

Qualsevol persona pot recollir signatures tot convertint-se en fedatari, és a dir, en algú que dóna fer que les signatures que recull són reals. També poden afegir-se a la campanya els ajuntaments i les entitats.

 Per a més informació, Acció Cultural del País Valencià ha muntat la pàgina web www.televisiosensefronteres.cat i disposa dels telèfons 96 391 82 93 / 94 / 97 / 99.

Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.