Divendres 23 d’octubre a les 19.30, a la sala d’exposicions de l’Enrajolada, es va inaugurar l’exposició titulada “El Noi i el Xic de la Barraqueta, lluitadors per la llibertat”. El material exposat procedeix de l’Arxiu Municipal, dipositari de les donacions de Joan Tobella Martí i de Miquel Juncosa, gràcies a les quals és possible resseguir la vida del Xic, però no la del Noi. Pel que fa a les armes d’època exposades, cal posar de relleu la col·laboració de Jordi Cos, catalogador de fusells, pistoles i matxets procedents del fons del Museu Vicenç Ros. També ha estat important per a la realització de l’exposició, que durarà fins al 6 de desembre, la tasca de la curadora Montserrat Farreny.
La introducció de 20 minuts de l’historiador local Ferran Balanza va ser amena i documentada, per bé que alguns assistents àvids de cacauets van queixar-se que havia durat massa. A continuació, la Núria Busquets Perlas, representant de la família dels homenatjats i nascuda a la casa de Martorell on van viure els dos revolucionaris, va declinar parlar. Tot seguit, l’alcalde de la vila, Salvador Esteve, va exhortar l’historiador que el contingut de l’exposició es recollís en un llibre, per tal de donar a conèixer aquestes dues figures cabdals del poble i, de pas, recollir-ne la memòria oral, ja que molts nous martorellencs desconeixen per què el carrer Germans Martí té el nom que té.
Qui visiti l’exposició es farà a la idea de com era aquella Espanya on van viure i lluitar els germans Martí per aconseguir unes llibertats bàsiques relacionades amb el triomf d’una idea: l’enderrocament de la monarquia borbònica i la proclamació de la república. El general Prim, company de conspiracions polítiques del Noi de la Barraqueta, per comptes de proclamar un nou règim en acabar amb el regnat d’Isabel II, va entronitzar els savoia, una dinastia estrangera que va regnar fugaçment. Precisament l’assassinat del general reusenc, company del gran dels Martí en tantes revolucions fracassades, s’ha de relacionar amb l’estroncament de les expectatives de canvi generades amb la Gloriosa, la insurrecció que significà marxa dels borbons.
Vicenç Martí, el Noi, no va tenir temps de decebre’s amb Prim: va morir violentament a mans dels mossos d’esquadra i de guàrdies civils a la font d’en Clusa, a Martorell, el 1866. Joan Martí Torres, àlies el Xic, va prendre el relleu del germà gran, primer de forma política (fou diputat a Corts el 1972) i després militarment: durant la tercera carlinada, que s’edevingué sobretot a terres catalanes, el Xic comandà dos cossos francs (dos batallons) contra els carlins. Acabada la guerra, el Xic abandonà les armes i tornà a la política com a diputat a Corts pel districte de Sant Feliu.
La influència política del Xic va ser notable, com queda clar en aquesta exposició: polítics locals i particulars li adreçaven nombroses cartes per tal que intervingués en la solució de problemes ben concrets. Per exemple, el del pont de l’Anoia. Arrossegat per una avinguda del riu, l’Anoia es va haver de passar a gual durant uns 40 anys. El Xic es va ocupar de l’assumpte i finalment el ministre va adreçar una carta a la Maquinista Terrestre y Marítima perquè es fes el conegut pont de ferro. Joan Martí Torres també es va preocupar per acabar amb la degradació de l’arc romà del pont del Diable i instà que una comissió vingués a Martorell per avaluar com s’hi podia actuar.
Els germans Martí van ser figures molt populars en la seva època. En tenim diversos testimonis, com la representació a Barcelona el 1872 de l’obra de teatre L’heroi de Martorell o El Noi de la Barraqueta. Malauradament, no es va imprimir, però existeix el projecte de recuperar-la i editar-la, tasca que anirà a càrrec de Manel Jorba, catedràtic emèrit de literatura a la UAB i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Tal vegada l’obra es pugui publicar per Sant Jordi. També és una altra mostra de la popularitat del Noi el fet que el 10 d’agost de 1869 sortís a la revista El Estado Catalán un article de quatre pàgines sobre la seva figura. L’autor de l’article va ser Anselm Clavé, íntim amic del martorellenc i creador dels arxiconeguts cors. Aquest article hi ha el projecte que es publiqui en fulletó.
A l’acte hi van assistir unes quaranta persones, entre les quals hi havia membres del consistori pertanyents a l’equip de govern municipal (Esteve, Fonollosa, Hinojo) i regidors de l’oposició com Xavier Gómez Revuelta. També hi va haver persones de la societat civil, com ara Neus Viladot, Núria Puig i membres del col·lectiu dels Noies i Xics de les Barraquetes –aquests últims, que organitzaren unes activitats alternatives a les del consistori, es van quedar a les portes de la sala.
