Juanita Ponce: “Quan fa vuit dies que no tinc cap moguda per organitzar, ja estic mig enyorada”

La Juanita
Ponce i Alonso (Martorell, 27 de juny de 1950) és el més semblant a una navalla
multiusos que existeix a Martorell. Fa un cop de mà a tot el que es belluga: al
Foment, a la Xarxa, a la Cavalcada, a les festes del barri de la Mina, a la
Societat de Pescadors Esportius de Martorell, a les caramelles, a Martorell
Decideix….Totes aquestes coses existirien sense ella, però segur que serien
molt pitjors.

Com t’ho
fas per arribar a tot arreu?

Intento organitzar-me perquè el meu temps doni el màxim de rendiment, això no
vol dir que arribi sempre a tot arreu, cada dia em queden un munt de coses
pendents.

Perquè tu,
a més, treballes.

Si només es considera treballar a la feina que es fa fora de casa remunerada,
treballo cada dia de 3 a 7. La resta del temps treballo per a la meva família i
per a les entitats amb les quals col·laboro.  

Hi ha qui
troba que les obres de la Xarxa són un pèl cares.

Si tenim en compte que els espectacles que oferim als nostres nois i noies són
executats sempre per companyies de teatre professional, és a dir, que son gent
que viu del teatre i per al teatre, entendrem que hem de col·laborar amb el
preu de l’entrada per equilibrar les despeses del pressupost. Gràficament:
subvencions + preu de l’entrada = total despeses. Haurem de fer-ho així si
volem continuar oferint espectacles amb qualitat i rigor.

Tocava
renovar el Foment?

Tocava i molt, però segurament no ens hauríem decidit si aquest estiu passat no
se n’hagués malmès un bon tros del cel ras, que amenaçava amb caure damunt del
pati de butaques. Això volia dir fer la rehabilitació o tancar les portes. Ens
vam decidir per la primera opció tot i sabent que ens posàvem en un bon embolic
per poder pagar totes les despeses generades. La junta haurà de posar en marxa
durant tot l’any que ve una sèrie d’accions encarades a recaptar diners. Podeu
anar seguint les propostes que fa la junta del Foment per fer front a aquestes
obres a través del web www.elfoment.tumblr.com.

Pel que fa
a la Cavalcada, ens en pots avançar cap novetat per a aquesta edició?

Bé, a la desfilada d’aquest 2011 el rei Baltasar estrenarà carrossa, i també
ens visitarà un personatge del món de l’animació televisiva, molt popular entre
els més menuts.

.

 

Quant a
les festes de la Mina, què fa que tinguin tanta vitalitat?

Suposo
que és pel grau d’implicació que hi tenen la majoria de veïns del barri. Durant
molts anys van ser els nens i nenes del barri l’ànima de la festa, fent un
espectacle que omplia la tarda del dissabte. Això comportava la implicació de
molta gent, per fer vestuari, decorats, preparar les actuacions, etc. Quan vam
fer els 25 anys de festa, la idea va ser intentar recuperar aquest fet diferencial
de la nostra festa. D’aquí va sorgir la representació del divendres al
vespre, aprofitant l’avinentesa de tenir com a nova veïna l’Olga Folqué, que
ens podia fer de directora.

És gaire exigent amb vosaltres l’Olga?
Ha de ser-ho. Si no, amb els artistes que té, no obtindria cap resultat
massa positiu. 

Tinc entès
que, a l’obra de teatre que hi feu cada any, la roba us la prepareu les veïnes.
Evidentment,
i procurant gastar el menys possible. Un cop la directora situa l’època, la
secció de vestuari dissenya els models, reciclem, tallem, cosim fins a aconseguir
el resultat més o menys brillant que lluïm el dia de l’obra. Val a dir que
tenim la sort de tenir al barri molt bones cosidores que ens ajuden moltíssim a
l’hora de confeccionar les peces. 

Per cert,
que em va tocar fa tres anys el bingo i no m’ha tornat a tocar.

Ah si?, doncs vas estar de sort perquè hi ha molta gent, inclosa la meva
família, que encara no els ha tocat mai. 

Et veus
vivint en un poble que no sigui Martorell?

Ara ja no. Si de jove hagués hagut de marxar per qualsevol motiu segurament ho
hauria fet, però estic segura que estaria com aquí, integrada activament
en el teixit associatiu del lloc on visqués. Sempre em queixo que estic
molt cansada de fer tantes coses, però quan fa vuit dies que no tinc cap moguda
per organitzar, ja estic mig enyorada. Com diuen els que em coneixen bé, jo no
se viure sense complicar-me la vida. Ves que hi farem!

 

Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cultura, Entrevistes, Martorell i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.