Montse Torras Salvat (Martorell, 1957) és
professora de català i castellà a 3r i 4t d’ESO al Col·legi la Mercè i un dels
caps visibles de l’ONG Mans Mercedàries, que compta amb més de 220 socis i padrins.
Des de pastoral, al col·legi, munteu una
pila d’activitats, com per exemple el condicionament de ca la Mercè.
A l’escola considerem molt important educar en
els valors de la solidaritat i de la llibertat, i procurem que els nostres
alumnes aprenguin a ajudar sense demanar res a canvi. Ja fa uns quants anys que
tenim un grup d’alumnes de 3r i 4t d’ESO que ajuden voluntàriament. Són l’equip
de pastoral, fem moltes activitats solidàries com la del Camp de treball a ca
la Mercè. Ara ja fa set anys que dediquem un cap de setmana a pintar, podar
moreres, pavimentar, arreglar l’hort… d’una casa que les religioses mercedàries
tenen per acollir dones en risc social juntament amb els seus fills.
Una altra activitat tradicional són les
nadales que es canten al psiquiàtric i als avis de l’hospital.
Des del 15 de setembre amb els alumnes de pastoral
assagem a les hores del pati les nadales que després cantarem al Centre
Neuropsiquiàtric i als avis de l’Hospital. En aquesta tarda de nadales ens
acompanyen cada any el grup d’alumnes de 2n d’ESO que representen Els
Pastorets, i els alumnes de pastoral de 6è de primària, que també canten
nadales. Després repartim galetes i regals per als avis, i així compartim una
tarda de nadales.
Òbviament, també hi haurà pessebre vivent.
Sí, serem més de 300 alumnes i alguns
professors des de P3 fins a 4t d’ESO. Tot el muntatge dels decorats del pessebre
vivent el fem els alumnes de pastoral i alguns membres de l’AMPA i profes. Tothom
que visita el pessebre vivent es trasllada per una estona a Betlem de Judea…
amb els focs, els pastors, els oficis, el mercat, els angelets, els Reis i la
Cova.
Per si fos poca feina, també munteu la Fira
de Santa Llúcia del barri Rosanes, el concert solidari, el teatre de Sant
Jordi…
Sí, des de l’ONG participem a la Fira de Santa
Llúcia amb la parada solidària al barri de Rosanes. Ens agrada molt formar part
d’aquesta fira, perquè el barri de Rosanes sap mantenir les tradicions del què
és el Nadal: el mercat al carrer i l’escudella popular… i aconsegueixen que
es visqui l’ambient del Martorell de poble.
El mes d’abril, per Sant Jordi, fem teatre al
Foment. Amb els alumnes de 3r i 4t d’ESO assagem cada any durant quatre mesos
en el temps lliure dels alumnes l’obra que després es representarà per a l’escola
i per a Martorell. Entre d’altres hem fet El mercader de Venècia, La
casa de Bernarda Alba, Terra baixa, Bodas de sangre…
També fem el Concert Solidari el mes de maig,
alumnes i professors de l’escola cantem i ballem en un concert per recollir
diners per al camp de treball que l’ONG duu a terme cada estiu.
Per cert, que encara hi ha gent que no sap
que l’escola assumeix alumnes amb dificultats igual que les altres de
Martorell.
És clar que sí, la nostra escola és una escola
oberta a tothom; i per tant tenim top tipus d’alumnes i procurem de donar-los
una educació basada en els valors de la llibertat, solidaritat, esforç… Estem
molt contents de tenir una escola amb diversitat d’alumnes.
Pel que fa a Mans Mercedàries, és una ONG
molt assentada, amb ajuts de socis i de l’Ajuntament.
Jo sempre he dit que Martorell és un poble
molt solidari, i l’ajut que rep l’ONG ho demostra. Tots els projectes que duem
a terme cada estiu són possibles gràcies als socis, padrins que confien en el
nostre treball i sobre tot gràcies a l’Ajuntament de Martorell, que any rere
any ens recolza en els projectes que fem
a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina. També tenim les botigues solidàries amb les
guardioles de l’ONG i molts col·laboradors que ens ajuden.
El 2009 vau fer ni més ni menys que 7.000
km arreu de Moçambic.
Sí, feia deu anys de l’ONG i cinquanta de les
missions de les Mercedàries a l’Àfrica, i vam voler visitar totes les de
Moçambic, a part de fer el Camp de Treball a l’orfenat d’Inhamizua. Vam poder
portar diners per cadascuna de les onze missions.
Aquest 2010 vau estar un mes a Angola.
Sí, vam tornar a l’orfenat de Kudielela, i va
ser com tornar a casa. Els nens ens esperaven amb il·lusió i vam poder ampliar
l’orfenat que vam fer el 2003 i l’escola que vam fer el 2007.
Enguany, muntareu tres camps de treball.
Aquest estiu, un grup de professors i
exalumnes de l’escola de Martorell anirem a l’orfenat de Catembe (Moçambic). Un
grup de professors i exalumnes de les escoles de la Mercè de Santander i
Barcelona-Provença aniran a l’orfenat d’Inhamizua (Moçambic) i finalment, un
grup de professors i exalumnes de Martorell tornaran a l’orfenat Kudielela
(Angola).
Malgrat tot, ni l’escola ni l’ONG són les
teves prioritats vitals.
Jo sóc una persona que em sento molt orgullosa
del meu poble, que m’agrada treballar a l’escola on em vaig educar de petita,
que em sento molt feliç de poder ajudar a la gent des de l’ONG; però per a mi, la
meva vida és la meva família. Crec que el tresor més gran que es pot tenir és
la família i la salut, i jo, gràcies a Déu, puc dir que tinc la sort tenir-ho.
Tot i que sempre trobes a faltar les persones que ja no hi són, com el meu
pare, de qui tant vaig aprendre i de qui em sento tan orgullosa de dir: sóc la
filla del Joan Torras.
