Benet Marcos: “Vaig entendre que el Facebook tenia un potencial impressionant per fer negocis”

El currículum de Benet M. Marcos Casanovas (Martorell, 1977) ens informa que ara es dedica a oferir serveis de comunicació estratègica en la web 2.0. Bàsicament, fa de consultor, conferenciant, empresari, lingüista, formador, escriptor i traductor. Potser quan surti aquesta entrevista haurà tingut temps de sumar a la llista algun altre servei o professió.

Com és que un llicenciat en filologia acaba ficat en venda de productes de ceràmica?
Mai no he pensat que una llicenciatura o allò en què hom s’especialitza sigui determinant per anar dibuixant el sentit de la vida de cadascú. Per a mi el sentit de la vida es troba en la felicitat (la meva, la dels qui m’envolten i, també, la d’aquells que no conec). I per ser feliç has de tenir una ment oberta, adaptable, canviant i fins a un cert punt arriscada. I, sobretot, fer el que t’agrada, encara que la societat no ho entengui o no ho valori. El fet de vendre ceràmica ha estat un pas més en aquest camí. Havia treballat per a editorials a Barcelona durant un temps i prèviament com a professor, però volia viatjar, conèixer més món, i com que la meva dona és de Castelló, el bressol de la ceràmica, i aquest sector em permetia satisfer la coneixença de persones diferents i de països molt diversos, m’hi vaig llançar. I vaig estar-hi cinc anys.

Quants són molts països?
He viatjat amb força assiduïtat a més de 15 països. Hi he après moltes coses, he viscut tota mena d’experiències i hi he deixat molt bons amics, el contacte amb els quals continuo mantenint gràcies a les xarxes socials.

Ara t’has tornat sedentari, però se’t veu molt ocupat, amb la teva empresa.
Sedentari! [Riu.] Tens raó… En realitat en dirigeixo tres, d’empreses: una agència de traducció, Redactalia; una consultoria estratègica de posicionament a les xarxes socials, Habla Social Media, i una agència de ponents, Agora Speak. Sí, estic molt ocupat, però molt feliç amb totes les ocupacions.

Com és la vida d’un petit empresari que ha engegat el negoci fa poc?
En realitat no l’he engegat fa poc. Crec que em ve de la família, això d’engegar negocis! [Somriu.] Redactalia va néixer l’any 2008 com a agència de traducció. La conceptualització d’Habla Social Media ha estat més recent, però com que ha sorgit d’un coneixement que hem anat adquirint i aplicant (tot és massa nou i canvia massa ràpid), podem dir que portem bastant més temps treballant en l’àmbit de les xarxes socials. La meva dona, la Beatriz, i jo som socis de totes dues empreses. Pel que fa a Agora Speak, que l’hem creada amb un altre soci, està engegant tot just ara, però és un repte apassionant. Ens agrada el contingut útil i de qualitat.

Algú va dir que el Facebook només serveix per lligar, però és obvi que tu no comparteixes aquesta opinió.
Depèn de l’ús que se’n faci. A mi, quan me’n vaig fer usuari, m’agradava molt el fet de reprendre el contacte amb els amics del col·legi. Però al cap de poc temps vaig entendre que el Facebook tenia un potencial impressionant per fer negocis. I l’any passat sembla que hi va haver un boom d’inscripcions per part de les empreses, a l’estat. Però no és el mateix estar al Facebook (com fa la majoria) que saber-hi estar. Cal una estratègia definida. I funciona.

Twitter, Facebook, pàgines web, blocs… De debò cal ser a tot arreu per existir?
No. Jo conec monjos que ni tan sols tenen connexió a Internet! I viuen bé!! [Riu.] Però si vols obrir-te camí en un món canviant, aleshores és recomanable que hi siguis present, tant si ets una empresa com si ets una persona. Però pensa-hi, primer; mira bé on t’interessa ser i sigues conseqüent. Més val tenir una bona presència en una única xarxa social que no pas ser present en cinquanta xarxes diferents i no alimentar-les amb continguts d’interès per als teus públics (és a dir, per als teus clients potencials).

Quin és el sentit de compartir el coneixement a través de tots aquests mitjans? És compatible la cultura del “tot gratis” amb la rendibilitat empresarial?
Internet no és gratis. Difondre coneixement costa temps i, per tant, diners. Però si ets capaç d’oferir un coneixement d’utilitat als qui et segueixen, aleshores el temps que empres treballant per compartir, el pots rendibilitzar amb altres accions. Per tant, els beneficis t’arriben de llocs molt diferents. Estem massa acostumats a obtenir beneficis de manera directa (venc un producte que costa tant i hi guanyo tant), i amb Internet es modifica aquest concepte.

Sovint comparteixes enllaços de comunicació 2.0. Podries explicar què és això de forma entenedora?
Per a mi la comunicació 2.0 és aquella que se centra en la conversa amb els usuaris com a eina per a entendre’ls i respondre correctament a les seves necessitats. Una manera d’arribar als clients senzilla, directa, a l’abast de tothom i molt econòmica, vaja.

Cap a on camina el món de l’edició? Amb tant Internet, li espera un futur magre?
Si continuen intentant prohibir l’accés a continguts que interessen els lectors per comptes de fer preus més assequibles, per exemple (els costos de producció es redueixen de manera important i l’abast és infinitament més elevat) i de proposar altres accions, aleshores, sí, els espera un futur magre, com a les discogràfiques. Però si entenen la manera de treballar en xarxa entre autors, editors i lectors gràcies a Internet, aleshores podran sortir del cau. El veritable problema –i és el mateix que succeeix amb les crisis econòmiques– és de mentalitat, i en termes generals, en el món editorial l’autor i el lector no juguen un paper important. I aquest és l’error més gran que cometen els editors.

Explica’ns quin tipus de cursos imparteixes.
De cursos n’imparteixo uns quants a universitats, institucions i empreses, i tots centrats en xarxes socials, i més específicament en Facebook com a eina de posicionament i visibilitat per a les empreses. A la Universitat de Castelló dirigim, la Beatriz i jo, el Curs Superior Social Media Management, de 200 hores, que se centra en l’assoliment d’una capacitat de planificació estratègica en tot allò que té a veure amb les xarxes i els mitjans socials. N’estic molt content perquè la primera edició ha estat un èxit i ja n’estem difonent la segona, que començarà a l’octubre. Te’n deixo l’enllaç, si et sembla, perquè veieu millor de què va: http://cursosocialmedia.fue.uji.es.

I, a sobre, tens família!
Dos fills magnífics, que també prenen molt de temps, però que és el temps més ben emprat de tot el que faig!

Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Entrevistes i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.