Arxiu de l'autor: gonzalezcastro

Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.

La transsubstanciació dels professors mandrosos

–         Mira, lector. Entre els molts professors que conec, n’hi ha un parell que estan ben sonats. Ella és la típica psicopedagoga que aplica la llei del mínim esforç i, com que és la cap d’estudis, s’assigna nou hores de … Continua llegint →

Comentaris tancats a La transsubstanciació dels professors mandrosos

Qui diu que la cultura ha de ser gratis?

Hi ha un malentès que amb el temps va a més i que els creadors que aspirem a guanyar-nos la vida amb el fruit del nostre esforç diguem-ne intel·lectual volem combatre: la idea que l’accés a la cultura ha de … Continua llegint →

1 comentari

Vine’m a veure

Al Carles i a la Loli els han donat un premi, i això cal celebrar-ho. El mes de desembre la premsa comarcal i local se’n va fer ressò a bastament, atès que el lliurament dels guardons es va ver al … Continua llegint →

Comentaris tancats a Vine’m a veure

L’empremta de García Herrera

El passat divendres dia 25 de gener va tenir lloc a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu de Barcelona la presentació del llibre La huella escrita, del poeta d’Abrera José Luis García Herrera, convidat per l’associació cultural el Laberint d’Ariadna. Va … Continua llegint →

Comentaris tancats a L’empremta de García Herrera

Els 80 km/h i el butanero

Quan teníem entre 12 i 14 anys i ens vagava, els divendres a la tarda ens dedicàvem amb el Sergio i el Luis a anar picant a les porteries dels blocs del nostre barri, Bellvitge. (Efectivament: l’indret que ha popularitzat … Continua llegint →

Comentaris tancats a Els 80 km/h i el butanero

Educació, educació i educació

S’ha publicat recentment una notícia esfereïdora relativa al departament d’allò que abans era Ensenyament i ara és Educació (per allò que hi ha qui creu que canviant un nom es canvia la realitat que aquest designa): el 80% dels professors … Continua llegint →

Comentaris tancats a Educació, educació i educació

Al català encara li queda corda

Miquel Pueyo, exsecretari del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), ho va deixar clar en el seu últim llibre, El fantasma de la mort del català: al català encara li queda corda i més val que deixem de proclamar … Continua llegint →

Comentaris tancats a Al català encara li queda corda

Plany per Casasayas

La botiga Casasayas, la del Pla, ha tancat i a casa estem de dol. Anar a Casasayas havia estat per nosaltres, des que vam arribar a Martorell, l’estímul per matinar cada dissabte del món. No ben bé per visitar la … Continua llegint →

Comentaris tancats a Plany per Casasayas

Pujols, català universal, però no tant

Aquest article és una resposta a “Francesc Pujols, català universal”, publicat a L’Informador núm. 1290, del 9 de novembre, els autors del qual són Antoni Gomis i M. Teresa Pardo. En el seu article carreguen contra la sèrie de tres … Continua llegint →

Publicat dins de Cultura, Francesc Pujols, Martorell | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Pujols, català universal, però no tant

Paco Candel, in memoriam

A casa dels meus pares hi havia pocs llibres. Potser no tan pocs com a casa d’en Martin Scorsese, on una bíblia era l’únic volum als prestatges. A les dues bíblies de casa dels meus pares, la de fer bonic … Continua llegint →

Comentaris tancats a Paco Candel, in memoriam