Arxiu de l'autor: gonzalezcastro

Quant a gonzalezcastro

Andreu González Castro ha publicat quatre llibres de poesia en castellà (Retablo de Nueva York, Obra Nueva precedido de Currículum vítae i Maniobras diversivas) i un altre en català (Epigrames del Mas d'en Gall). També ha publicat el llibre de contes Safata d'entrada i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol. Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), publicat a Cossetània. Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània, 2011). El seu debut novel·lístic ha sigut Bon cop de falç! (Columna, 2011), una obra escrita en col·laboració amb Ramon Gasch. El llibre va rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2011. Publica de manera regular a la revista de cultura i pensament El Ciervo i al setmanari L'Informador de Martorell.

Manialalonso

Aviat es decidirà el mundial d’automobilisme i queda clar que Fernando Alonso té tots el números per guanyar-lo per segona vegada consecutiva. És igual. En el top ràbia personal, l’encara pilot de Renault hi té un lloc destacat. [@more@] No … Continua llegint →

Publicat dins de Esports i similars | Etiquetat com a | 1 comentari

Dinkis

Als joves (per dir-ho així) que estem en la trentena, cada cop ens costa més saber què som. Sort que els creadors de modes ens fan la tasca bruta i ens estalvien de ser originals o d’haver de pensar per … Continua llegint →

Comentaris tancats a Dinkis

Pujol torna!

Quan Convergència i Unió va ser finalment desplaçada de la Generalitat, després de 23 anys de govern, unes pintades misterioses van aparèixer a diverses parets de les rodalies de Martorell. Qui les havia fet? Amb quina oculta intenció? Els grafits … Continua llegint →

Comentaris tancats a Pujol torna!

L’estètica

Comencem per donar una sèrie de definicions. Reunió de veïns: “trobada de desconeguts que viuen molt a prop i que pretenen posar-se d’acord sobre aspectes d’interès comú sobre els quals pensen coses oposades quan no irreconciliables”.Veïns: “desconeguts que viuen molt … Continua llegint →

Comentaris tancats a L’estètica

Tres sequoies té el Montseny

Ahir vaig anar a Santa Fe del Montseny. Un paratge preciós, amb una fageda més a prop de Barcelona que la d’en Jordà, tan freqüentada pels grups d’escolars. L’únic inconvenient són els prop de quinze quilòmetres de pujada des de … Continua llegint →

Publicat dins de Entrevistes | Etiquetat com a , | 1 comentari

Una llança rompuda en favor del gelat de moniato

Gràcies al canvi climàtic que s’esdevé al planeta, es plantegen curioses paradoxes tardorenques. Una de ben visible és l’estranya convivència de les mànigues curtes i dels abrics d’hivern. Mentre el planeta gira com una baldufa borratxa i els hiverns fan … Continua llegint →

Comentaris tancats a Una llança rompuda en favor del gelat de moniato

El dia que vaig portar amb cotxe el Matthew Tree

El passat divendres dia 6 a les 7 del vespre, el televisiu Matthew Tree va fer una xerrada-col·loqui a Esparreguera amb el títol “Viure en un país invisible”. L’acte, organitzat conjuntament pel Servei Local de Català d’Esparreguera (SLC) i la … Continua llegint →

Comentaris tancats a El dia que vaig portar amb cotxe el Matthew Tree

Viatjar terres

Després de recórrer mig món, Josep Pla va tornar a casa, a recloure’s al mas de Llofriu, una construcció ara voltada d’obres de carreteres entre la Bisbal i Palafrugell. És a dir, ben a tocar d’allà on havia nascut, i … Continua llegint →

Comentaris tancats a Viatjar terres

També paraules, sí, també paraules

Sobre el lema de precampanya del PSC ja s’hi han fet tota mena de bromes. “Fets, no paraules”. Esclar, diuen alguns, com que en Montilla no destaca precisament per la seva oratòria brillant… Però la cosa va més enllà. Si … Continua llegint →

Comentaris tancats a També paraules, sí, també paraules

Sense voler ofendre ningú

Fa uns anyets, la Clauda Schiffer va lluir un modelet de Gianni Versace guarnit amb versos de l’Alcorà -que vés a saber què volien dir, i qui es fixava en el vestit o en els versos- i la gosadia va … Continua llegint →

Comentaris tancats a Sense voler ofendre ningú