Arxiu mensual: desembre de 2008

El quart llibre de l’editorial del martorellenc Jordi Raventós és una tragèdia en cinc actes traduïda del francès original, que el lector té a les pàgines de l’esquerra. El llibre s’acompanya amb una nota preliminar del traductor, Albert Mestres, la … Continua llegint →

  De hondo acento existencialista, este libro elegíaco de un paisano de Brines propone un tríptico (“Ida”, “Sed” y “Vuelta”) que, en verdad, trata siempre la obsesión de la pérdida y el anhelo de aquello que no se consiguió. El … Continua llegint →

Per tal que els nens i nenes en edat escolar no s’aboquin només al consumisme forassenyat, he recollit aquí unes activitats escolars perquè, entre partida i partida de la Wii, la PSP, les sessions del Messenger i tot això, puguin … Continua llegint →

Llicenciat en filologia Clàssica, Francesa i Catalana, aquest martorellenc va endegar fa cosa d’un any l’editorial adesiara (www.adesiaraeditorial.cat), un projecte per a sibarites de la literatura. De moment, el seu catàleg abasta tres col·leccions amb títols de Petrarca, Llucià de … Continua llegint →

Llicenciat en filologia Clàssica, Francesa i Catalana, aquest martorellenc va endegar fa cosa d’un any l’editorial adesiara (www.adesiaraeditorial.cat), un projecte per a sibarites de la literatura. De moment, el seu catàleg abasta tres col·leccions amb títols de Petrarca, Llucià de … Continua llegint →

[Publicat a L’Informador de Martorell el 4 de novembre de 2005.] A la feina on treballava fins fa no gaire, s’havia plantejat a l’hivern una alternativa difícil de resoldre. Es tractava d’escollir entre aspirar el fum de segona mà –millor dit … Continua llegint →

Los poemas póstumos del escritor americano no varían un ápice el concepto que se tenía de él. Su poesía es a la literatura lo que el Potro de Vallecas a la técnica boxística: casi el grado cero de elaboración. Ahora … Continua llegint →

Mi abuelo paterno se llamaba Secundino. Mi abuela se llama Evarista. Tengo o he tenido familiares cuyos nombres son Honorio, Epifanio, Felicísimo, Evencio, Domitila, Jerónima, Venceslada… Ninguno de estos nombres es hoy ya común. La excepción honrosa la constituye un … Continua llegint →

Tinc al cap un anunci d’un cotxe de fa mesos: un home treu un braç pelut per la finestreta i una veu en off diu: “T’agrada conduir?…” (dramàtic suspens) “…o t’agrada conduir?” I és agafant aquesta idea que jo em … Continua llegint →

Parece mentira la poca importancia que se le da a los artículos cuando se habla. Son esas partes blandas de la lengua que, como las partes blandas del cuerpo humano, están sujetas a maltratos continuos y dolorosos. Siendo varias las … Continua llegint →